8.3.5 El frau de les guerres



La guerra és un frau absolut. Als militars se'ls convenç que vagin a la guerra per qüestions de patriotisme, però en realitat les guerres oculten altres interessos molt més espuris, gairebé sempre relacionats amb interessos econòmics. Perquè la població doni l'anuència per atacar un altre país transmeten que s'alliberarà algú d'alguna cosa. L'ambició de domini i submissió del proïsme és immutable.
Geopoder és sinònim de geopolítica. Països i grups econòmics poderosos que avui exerceixen un poder global. Hem de  ser conscients  de l'enorme influència externa que mitjançant la guerra psicològica i la desinformació, pesa sobre les nostres vides. Els poderosos ens estan suggestionant perquè siguem passius davant el poder que exerceixen sobre nosaltres. No és acceptable com retorcen el dret internacional per al seu benefici. L'apliquen de manera estricta als altres però ells no compleixen.
Qui controla els diners controla el món. El món anglosaxó controla els paradisos fiscals, tots els territoris extrainsulars del Regne Unit ho són. Però aquet problema no el solucionaran les elits, l'han de solucionar els ciutadans..
Ima Sanchís, entrevista a Pedro Baños, "La guerra és un frau", La Vanguardia 20-12-2017.



La curta durada dels estats 'amics'

Iraq
Fa tres lustres els Estats Units i els seus aliats van donar el cop de gràcia a la república de l'Iraq, una de les nacions àrabs més pròsperes i poderoses. Amb el pretext que el seu govern era una amenaça perquè emmagatzemava "armes de destrucció massiva" no només van derrotar el president sinó que van esquarterar el seu país, veritable objectius d'aquella invasió.

Iran
Aleshores la informació internacional l'acusava de tots els genocidis i crims contra kurds i xiïtes. L'home que havia estat el seu eficaç aliat en la dècada dels vuitanta després de l'èxit de la revolució islàmica persa de l'imam Khomeini, quan es temia una expansió aclaparadora en països de l'Orient Mitjà, es va convertir en un tres i no res en l'enemic número u que calia enderrocar. És difícil encara saber les raons d'aquell brusc canvi polític que no es tractava d'enderrocar la seva dictadura sinó de posar fi a l'estat i la força militar d'un gran país petrolífer del Golf.

Líbia
El coronel Gaddafi de Líbia va ser set anys més tard una altra víctima dels girs diplomàtics occidentals respecte a aquells règims militars. El humiliant assassinat "com una rata", van ser horribles episodis que és impossible oblidar.
L'excèntric coronel Gaddafi va fomentar tota mena d'accions terroristes al món, com l'IRA o ETA, fet que els va convertir en un dels dirigents més perillosos per a Occident. Gaddafi va decidir renunciar a la seva política terrorista. A Washington, Londres i París van reconèixer la seva conversió. Les seves relacions amb Nicolas Sarkozy quan va ser ministre de l'Interior van propiciar que entre els 2006 i el 2007 li lliurés cinc milions d'euros per finançar la campanya electoral a la presidència de la república. Gaddafi volia cloure acords amb França a favor de la seguretat de la Mediterrània, per protegir les seves fronteres i impedir la immigració clandestina dels africans a Europa.
De cop i volta, estadistes d'Occident van proclamar que Gaddafi era el seu gran aliat contra el terrorisme. Poc després va ser el govern de París del president Hollande el que va decidir amb altres dirigents àrabs i occidentals, liquidar el seu règim.

Egipte
El rais Mubarak d'Egipte, com el president de Tunísia, van passar de ser fidels aliats a incòmodes estadistes que també era convenient deposar sota l'impuls de les seves rebel·lions locals.

Síria
El rais Baixar al-Assad de Síria va ser rebut pel president francès a la gran festa del 14 de Juliol a París, poc temps abans que hagués perdut la seva confiança, i es convertís en un altre objectiu a liminar sota la pressió dels seus adversaris.

Els Estats Units segueixen en una invariable línia de conducte a l'Orient Mitjà tant respecte a Israel com a la Casa dels Saud de l'Aràbia Saudita. L'Estat jueu serà sempre el seu incondicional aliat i l'Aràbia Saudita, malgrat la seva relació contra natura,és la seva protegida pels seus jaciments de petroli i per ser seu dels dos llocs sants de l'Islam.
Tomás Alcoverro, Bruscos canvis diplomàtics d'Occident, La Vanguardia 28-03-2018.